Aprenentatge significatiu

Aquesta activitat constitueix en crear un cas KITE per poder representar un cas d’aprenentatge significatiu. Aquest va ser introduït per David Ausubel (1963), que ens diu que  l’aprenentatge de l’alumne depèn de l’estructura cognitiva prèvia i aquesta es relaciona amb la nova informació. Aquesta teoria és com a resposta al conductisme, i [1]“proposa una alternativa en el que model d’ensenyament aprenentatge fos basat en el descobriment, que privilegiava l’activisme i aprendre allò que es descobreix”. En el mòdul estudiat ens mostra la teoria de l’aprenentatge que es denomina constructivisme amb els supòsit de Jonassen, Peck i Wilson(1999).

Aquí us deixo el meu cas i perquè crec que és aprenentatge significatiu:

CAS: Projecte Jclic
Síntesi destacant l’aprenentatge que es pretén:
És un treball interdisciplinari relacionat amb un tema anual que té l’escola, i cada any va canviant. Aquest treball consisteix en elaborar un Projecte JClic: cada alumne cerca, aporta i organitza la informació per a introduir-la a l’ordinador en forma de joc, utilitzant el programa JClic.
Índex		Contingut
Context general
Experiència en ensenyament	9 anys
Experiència / Nivell d’expertesa en l’ús de TIC	Nivell usuari
Tipus d’escola	CEIP, d’una línia.
Localització del centre	Urbà
Connexió	Internet. Alta velocitat.
Localització dels recursos tecnològics	Tenen una aula que està composada per la biblioteca on també disposen dels ordinadors. (7 ordinadors en total)
Situació sòcio - econòmica dels alumnes	Classe mitjana-baixa.
Context de la història
Nivell dels alumnes	3r a 6é de Primària.
Àrea / unitat	Medi natural i social, llenguatge i expressió artística.
Objectiu de la història
Activitats planificades a la sessió o unitat		-        Fer ús de la creativitat dibuixant les activitats. -        Realitzar jocs digitals. -        Construir activitats amb el Jclic. -        Publicar l’activitat al bloc de l’escola.
Nivell d’aprenentatge esperat	S’espera que alumnes: -        Recerquin en la xarxa i profunditzin del tema que treballaran. -        Realitzar activitats amb el Jclic. -        Sàpiguen obrir aplicacions i desenvolupar-se entre elles. -        Ser creatius a l’hora de crear activitats, fer activitats més manuals(puzles) i altres més de pensar(relacionar conceptes).
Tipus d’activitat	-        Treballs que permeten consolidar els nous conceptes. -        Utilitzar els coneixements assolits per tal de fer noves activitats.
Activitats de la història
Tecnologies utilitzades	-        Ordinadors connectats a Internet, per si necessiten informació extra i per penjar les coses al bloc. -        Programa Jclic. -        Ús de la càmera digital o escàner.
Motius per fer servir la tecnologia	-        Intercanviar informació amb altres persones i aprendre dels altres. -        Motivar el treball cooperatiu. -        Utilitzar la tecnologia com un mètode d’informació extra.
Naturalesa de les activitats (tasques cognitives a realitzar)	-        Cerca a la xarxa. -        Realitzar jocs d’associació, classificació, puzles...amb programa Jclic. -        Cerca d’informació a la xarxa per resoldre preguntes sobre el tema anual. -        Aprofundir en el tema que tractem i poder fer les activitats que han fet altres alumnes.
Dificultats trobades	A vegades, sobretot els més petits, els hi costa més utilitzar l’eina Jclic.
Ajuda / col·laboració emprada	Per  part de la mestra de plàstica.
Rol del professor	El curs que mai a fet aquesta activitat se li explica com funciona el Jclic, a partir d’aquí el professor resol dubtes que puguin tenir.
Rol de l’estudiant	L’estudiant ha de crear i saber cooperar amb altres companys amb dubtes sobre la matèria. Es crea així una interrelació i poden fer tant el rol d’ajudar com el d’aprendre del company.
Resultats
Observacions	-        Creen activitats creatives.  -        Profunditzen en els temes exposats. -        Cooperen entre ells. -        Cada cop utilitzen les tecnologies de forma més natural.
Avaluació de l’aprenentatge	Avaluació contínua a partir de: -        La implicació que tenen. -        Capacitat de resoldre problemes. -        Treballar de forma correcta els conceptes.   -        Ser capaços de completar correctament les activitats fetes per altres companys.
Lliçó apresa pel professor	-        Els alumnes desenvolupen la seva creativitat a partir de la creació d’activitats. -        Creen vincles gràcies a la resolució de problemes. -        Al final del projecte tenen assimilats millor els coneixements que es tractaven. -        Es comprometen molt a l’hora d’aprendre a fer servir el Jclic. -        Busquen informació per la xarxa sense problemes, i saben extreure la informació important.

HISTÒRIA COMPLERTA

Entrevistador: Quants anys porteu fent aquests projectes? Professora: Portem des del curs 2004-2005 fent aquest projecte, i fins ara hem tingut molts bons resultats.  Entrevistador: De què tracten els projectes? Professora: Els projectes són anuals, i són d’una temàtica diferent cada any. Però la temàtica és la mateixa per a tots els estudiants del cicle. Per tant, treballen un tema en comú, i profunditzen a l’hora que l’estan elaborant. Els primers projectes que es van realitzar eren de l’àrea de llenguatge i  de medi natural. Aquest últim que estem realitzant és de l’Edat Mitjana. Entrevistador:  Per què es va optar pel programa Jclic? Professora: És programa que vaig conèixer poc abans de començar a encetar aquest projecte. Vaig veure que d’alguna forma, el Jclic era una eina per a la creació, realització i avaluació de les activitats multimèdia, i que es podria ajudar als alumnes a aprofundir en un tema d’una forma més dinàmica. Per tant, els alumnes creaven les seves pròpies activitats amb els coneixements adquirits, i després podien posar-se a proba amb les activitats d’altres companys. És una forma diferent d’adquirir coneixements utilitzant les noves tecnologies. Entrevistador: Com l’elaboren? Professora: cada alumne cerca, aporta i organitza la informació per a introduir-la a l’ordinador en forma de joc, utilitzant el programa JClic, la funció d’això es que s’elabori un projecte en comú i que ho comparteixin amb els altres companys, que en podran fer ús. Els nens tenen llibres i tenen la xarxa(via Internet) per poder agafar les idees més importants del projecte i fer-les servir per realitzar activitats. Permet desenvolupar tècniques de treball mitjançant una experiència d’aprenentatge conscient i gratificant. Un objectiu primordial és conèixer nous procediments i estratègies i aplicar-los de la manera més autònoma possible, podent fer una resolució de problemes. Entrevistador: També treballeu l’expressió artística,no? Professora: Si, és una de les innovacions que volíem fer en aquest aspecte. Normalment les activitats que es feien amb el Jclic s’utilitzaven fotos cercades a Internet. No tenia molt de sentit si volíem que fossin més creatius, per tant, varem proposar que tota activitat que necessités una part visual que la poguessin dibuixar ells mateixos. Per tant, amb l’escàner el dibuix es posaria dins de l’activitat. Si que es veritat, que també utilitzen càmeres digitals per fer fotos i també utilitzar-les per les activitats. Però el que volem és que creïn i innovin, i que no facin còpies del que esta penjat a la xarxa. Entrevistador: Què més treballeu? Professora: És molt important també l’aplicació dels coneixements a les activitats. Per tant, és un treball de memòria i d’estructuració de continguts. A l’hora de crear les activitats apliques tot el que hem parlat abans i els coneixements assolits. A partir d’aquí, quan ells es posen a resoldre les activitats treballen: comprensió lectora, ortografia, lèxic, memòria...  Entrevistador: Quin és el rol que assoleix el docent? Professora: Els tutors estem en contacte tota l’estona amb ells, sobretot amb els problemes que puguin sorgir del programa. Deixem que ells puguin resoldre els seus problemes, i que si no entenen una cosa entre companys s’ajudin. Si veiem que no ho sap cap company llavors prenem part. La importància també es que es creï un ambient bo de treball i una cooperació entre ells, fent d’aquesta forma que es socialitzin més. Entrevistador: Què espai teniu per poder fer això? Professora: Tenim un espai en el que tenim diversos ordinadors, i en la mateixa aula disposem de llibres de text. Per tant, tenim un lloc idoni per treballar aquests tipus de projecte, degut a que els nens poden fer una recerca amb format paper o una recerca digital. Així aprenen també que tant els llibres com la tecnologia són útils per a l’aprenentatge.  Entrevistador: Us va ser difícil portar a terme aquest projecte? Professora: No, i els alumnes ens han ajudat molt en aquest aspecte. El programa Jclic és un programa no molt difícil i els alumnes s’han adaptat molt bé al funcionament d’aquest. A més, les activitats que es creen són molt dinàmiques i es mostren impacients per poder veure el resultat final. Això els hi provoca una gran satisfacció al veure que són capaços de crear activitats i desenvolupa totalment la seva autonomia. Els mestres també estem per aprendre, i cada dia anem aprenent més coses gràcies a la curiositat que mostren els alumnes.   Entrevistador: Personalment llavors, que creus de les TIC a l’escola? Professora: Se’ns dubte crec que és una eina molt útil per l’aprenentatge avui dia. Per poder fer-les servir i aprofitar tot el que ens aporta, primer has de saber utilitzar-les. A partir d’aquí et dóna moltes possibilitats de millora de les àrees que es treballen a l’escola. Dinamitzes també molt les classes, i els alumnes ho agraeixen.  Entrevistador: els docents han tingut problemes amb l’aplicació del programa? Professora: Alguns professors han hagut de posar-se una mica més les piles sobre el tema de les noves tecnologies que d’altres. Però entre tots ens hem sortit bastant bé. També dir, que el programa Jclic consta també de cursos i manuals que són molt útils per posar-te a treballar amb el programa. Entrevistador: crec que esteu fent un gran treball. Per acabar necessitaria que em diguessis quants anys portes com a docent, com són els alumnes i el centre, com portes l’experiència amb les TIC... Professora: fa ja 9 anys que imparteixo classe, sempre m’ha agradat el món de la tecnologia i per tant vaig fer cursets que es destinaven a fer activitats més dinàmiques amb aquestes. No tinc un gran nivell d’informàtica, però si que em ser defensar, inclòs estic mirant de profunditzar més en el tema ja que el futur pròxim ens obligarà a tenir un nivell alt. El centre és bastant familiar i no té un nombre d’alumnes elevat, però si que contem amb molts nens de diferents cultures i de nivell socioeconòmic no molt alt. Entrevistador: Gràcies per la informació. Espero que tingueu molts més grans projectes.

  

Per què el meu cas il·lustra l’aprenentatge significatiu amb les TIC?

L’aprenentatge significatiu ve de la mà de David Ausubel, en el que ens mostra que per tal de que hi hagi un aprenentatge significatiu hi ha d’haver: assimilació i acomodació. Per tant, per poder fer un aprenentatge significatiu abans han de tenir unes idees prèvies sobre la temàtica que hauran de parlar.

En aquest projecte cada any tenen una temàtica de que fer-ho, anteriorment el professor ha ensenyat als alumnes els coneixements bàsics o establerts pel currículum  que han de saber sobre el tema tractat. A partir d’aquí els alumnes que comencen a utilitzar el programa Jclic comencen a fer èmfasi en la creació i relació entre conceptes apresos. Amb la creació d’aquestes activitats també profunditzen en conceptes i comencen a construir poc a poc un nou coneixement a partir de la base que tenien. Per tant, entren en joc: el treball obert, la motivació dels alumnes, la creativitat, el medi... que son precursors d’un bon aprenentatge significatiu.

A partir d’aquí podem veure com els alumnes també, a part de la creació d’activitats, tenen l’oportunitat de realitzar i aprendre de forma dinàmica més coses sobre el tema tractat. S’ha generat una activitat per tant, no repetitiva i que engloba els coneixements previs de moltes àrees fent així un treball més complert.

Jonassen, ens parla també sobre la teoria de l’aprenentatge significatiu i ens diu que parteix d’una sèrie de supòsits. D’aquests podem observar com el meu cas els alumnes construeixen coneixement a partir de l’experiència que van tenint. Fan una interacció amb el medi, el que fa que també els ajudi a fer aquesta construcció. Es troben en una etapa en el que la construcció de coneixement ve estimulada per la necessitat de saber. Aquest coneixement serà negociat amb la societat, en aquest cas els companys, en un procés de socio-diàleg com ens mostra Duffy i Cunningham.

---

[1] Rodríguez, L.(2011):La teoría del aprendizaje significativo: una revisión aplicable a

la escuela actual. Revista Electrònica d’Investigació i Innovació Educativa i Socioeducativa, vol.3,nº1.

Vaig seguint les notícies que es refereixen a l'educació i les noves tecnologies. S'estan produïnt molts canvis en l'utilització d'aquestes, també degut a que han retallat molts diners que es destinaven a l'educació. Aquí us deixo una de les últimes notícies sobre els canvis que volen anar fent i el nou programa TIC que volen proposar:

http://ecodiario.eleconomista.es/sociedad/noticias/3874272/04/12/Presupuestos-un-nuevo-programa-tic-sustituira-a-la-escuela-20.html

Mapa CTSE

En aquests primers mòduls i la primera PAC, en hem anat endinsant en el món de les CTS, profundament. Podríem dir que[1] “Certament, som davant de tres àmbits temàtics que es poden considerar tradicionalment com a diferenciats: la ciència és una cosa, la tecnologia, una altra, i també és una altra cosa molt diferent la societat. I no convé que es barregin. Ara bé, quan comencem a aprofundir en qualsevol d'aquests àmbits, es fa evident que les fronteres que els distingeixen són fràgils i incertes, de manera que no importa si l'anàlisi se centra en la ciència, la tecnologia o la societat, ja que al final es topa amb les tres entitats com un tot indiscernible.”

Encara que no ho creiem tot està estretament relacionat, i no podríem viure actualment sense algun dels tres àmbits esmentats abans. Aquests àmbits han fet també que es produeixin grans canvis en educació i en com tractar la psicologia dins d’aquesta.

Per a resumir tot això, he construït un mapa amb els conceptes més importants i a continuació faré un anàlisi d’aquests per poder explicar una mica millor els conceptes del mapa conceptual.

---

[1] Domènech, M. i Tirado, F. (2002) Ciència, tecnologia i societat: nous interrogants per a la psicologia.

Debat: Relació CTS

En aquesta activitat hem hagut de posicionar-nos en un dels bàndols segons la lletra del nostre e-mail. En el meu cas he hagut de defensar un perfil sociodeterminista, i aquestes han estat algunes de les meves reflexions en l'apartat del "León dormido". Us deixo l'enllaç del vídeo per si li voleu donar una ullada:
http://www.vimeo.com/4353733 i http://www.vimeo.com/4355389

La cultura, la naturalesa de l’home, la llibertat, la creativitat… es va perdent cada cop més amb els nous avenços tecnològics.
Veiem un vídeo molt significatiu sobre com viuen i com aprenen alumnes que estan fora de tot això que està marcat com a tecnològic. Com podem veure la sostenibilitat i la tecnologia no són compatibles degut a la crisis que estem vivint, i si mirem més enllà, hi ha països que tenen menys recursos que nosaltres i per tant menys probabilitats per poder accedir. Per tant, marquen diferències entre la societat.
La tecnologia comença a ésser una eina de diferenciació entre les persones i per tant un aïllament d’aquestes. En el vídeo podem observar com sense tecnologies tenen un ambient més sociable, on deixen que la creativitat dels nens s’expandeixi. A part d’això tant pares com mares s’impliquen més en l’educació dels seus fills.
En aquesta societat en perdut els valors i no sabem res a quasi de la nostra cultura perquè ens hem anat deshumanitzant poc a poc, i ens torna més impersonals. Veiem com allà la cultura és la seva forma de viure, estan més implicats amb l’educació dels nens, fan que es socialitzin i s’ajudin a l’hora de transmetre coneixements...molt lluny del que està passant aquí ara mateix.

La total independència avui dia de les tecnologies és el que està marcant diferències socials a gran escala, no sabem donar bon ús del que tenim.
En el cas del CEPAS podem veure com fan una vida quotidiana la qual els permet viure amb el que la vida i la naturalesa ens presenta. Al contrari que el que diu la meva companya Carma Ayuso no crec que es pugui comparar el meu raonament amb coses tan essencials com menjar o roba. Clar que depén de la roba que tinguis o dels diners que tinguis per poder menjar et catalogaran en una classe social o una altra, en això estic d'acord, però les tecnologies que és una cosa no essencial marquen encara més aquestes diferències.
Ens hem tornat totalment tecnocràtes, no podem viure sense les tecnologies, inclòs hi han adiccions a elles. Estem fins comparant en uns extrems el poder menjar a poder accedir a una tecnologia.
Crec que la tecnologia és útil i necessaria per diferents punts sanitaris o científics, però no crec que sigui essencial per a una comunitat. Aquesta comunitat viuen fora d'aquestes tecnologies, i crec que s'enriqueixen més del que tenen que no pas els nens d'avui dia.